Setmanes, mesos o fins i tot anys fent recerca i seguiment de la imatge pública d’alguns polítics, són personatges públics i podem seguir-los des de la distància. A escala general, ara com ara, hi ha decepció en la majoria de les ideologies polítiques. En algunes ocasions utilitzo la imatge pública de polítics en les formacions d’Imatge personal i la seva comunicació professional, no els agrada. Però cal saber separar la decepció de moment, a la gestió de la comunicació de la seva imatge personal professionalment -política-, la qual haurien de dominar al 100%.

La imatge personal, és la carta de presentació professional de qualsevol persona, i cal gestionar-la perquè aquest parli satisfactòriament. Però, les persones que tenen càrrecs polítics visibles o invisibles són conscients d’això? La imatge personal és un conjunt de característiques que queden reflectides a través de la imatge externa, expressió, actitud i aptitud. Cal saber coordinar els codis de la imatge per igual -imatge externa, expressió saber estar-, i reflectir la professionalitat per dins i per fora. Això comporta a saber adequar una imatge externa coherent a la seva tipologia corporal i facial, a l’entorn i al discurs.

La imatge personal és identitat. Ja ho he comentat en algun post. Políticament, el president dels EUA, Barack Obama i el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ho tenen clar. Tenen un estil propi i ho han anat adaptant per aconseguir reptes i objectius, han utilitzat la seva imatge externa com una eina de treball

Els dos utilitzen un estil clàssic, Obama més jovial i Mas més seriós. En la majoria de les ocasions professionals utilitzen vestit, vaig portar realitzat a mesura i de qualitat, adaptat a la seva tipologia corporal al mil·límetre. Les corbates d’Artur Mas, són més amples i utilitza dibuixos geomètrics, la seva camisa sempre surt uns mil·límetres de la màniga de l’americana, no fa més proper, i solen ser de color clar, li aporten llum i dinamisme. Les seves ulleres, li aporten el punt intel·lectual, ha utilitzat ulleres amb muntura a l’aire i actualment de pasta. Si li toca vestir informal o *esport s’adapta, i el seu estil segueix sent clàssic amb aire intel·lectual -identitat-. La seva gestualitat inicial era molt estricta i altiva, l’ha anat regulant, aconseguint una imatge molt més propera i accessible.

Obama, té un estil més jovial. Les seves corbates en moltes ocasions estretes, els seus vestits són entallats i en diverses ocasions, quan el discurs l’hi ha permès, ho hem vist amb un estil informal, utilitzant camisa amb corbata i sense americana en mítings i discursos. Això sí, doblegant els punys de la camisa al mil·límetre, tot estudiat i el més important projectat amb màxima naturalitat. En diverses ocasions ho veiem amb vestit i sense corbata, sempre coordina el cinturó i sabates de forma adequada. Recentment, hem pogut observar com adaptava la seva imatge protocol·làriament en APEC -Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic- i en el mateix cim, mastego xiclet, i aquest fet, va ser tractat de provocador en algunes xarxes socials del país asiàtic, pels seus costums. Cal respectar i conèixer, les normes dels països els quals es visiten.

La imatge externa de la conciller alemanya, Àngela Merkel i el president del Govern d’Espanya, Mariano Rajoy, és molt semblant…

Clàssics i antiquats, saben que estem en ple S. XXI? De vegades tinc els meus dubtes. Rajoy utilitza vestits grans i en la majoria d’ocasions coordinats amb mocassins -un estil de sabates-, sap aquest Sr. Rajoy i el seu equip d’assessors que protocol·làriament, un vestit es porta amb sabates de cordons o de sivella?. El nus de les seves corbates, en moltes ocasions no està treballat correctament, i en el conjunt de la seva imatge externa comunica inestabilitat i inseguretat. El seu tint de pèl és erroni, li aporta una imatge de vellesa i antic. Quan utilitza un estil informal, tampoc li encaixen a la seva tipologia corporal i la seva comunicació no verbal té molt a desitjar. Incoherència entre la imatge externa i l’expressió.

La conciller alemanya, Àngela Merkel, podríem dir que utilitzar uniforme vaig portar de dues peces, pantalons de color negre i jaqueta de tres botons de coll solapa alt, amb butxaca “*tapeta” o viu que té en diversos colors: rosa, verd, blau, taronja, negre, etc. A la foto superior, la jaqueta és de coll pic, de color lila de tres botons. Les seves sabates sempre amb taló mínim, i en alguna ocasió ho acompanya amb un collaret d’estil minimalista. El seu pentinat sempre és el mateix curt i amb serrell, tractat en moltes revistes com “principe valenta”, sens dubte, li ajuda a donar la imatge convencional i austera que vol transmetre. Sincerament, tenir la mateixa jaqueta amb 10 colors, no crec que sigui la manera més adequada, de projectar austeritat. En actes públics, normalment, els seus estilismes no l’afavoreixen. Quan li treuen els seus pantalons i jaqueta, podríem dir el seu uniforme, la seva imatge transmet incomoditat, i això, en quant a imatge ens demostra que la seva adaptabilitat és mínima.

Dos personatges polítics públics, els quals crec que no saben adaptar una imatge externa segons el seu càrrec i posició política. Em refereixo al president d’Esquerra republicana de Catalunya i historiador, Oriol Junqueras i la presidenta del PP Català, Alícia Sánchez Camacho.

Mirin la imatge externa del Sr. Junqueras del passat 27 de setembre, en l’acte de la signatura del decret de convocatòria del referèndum pel 9-N en la Generalitat -foto superior-. Em dóna la sensació que anava tarda, va obrir l’armari i es va posar el primer que va trobar, o el que tènia més a mà. Veiem  “tutti colori” i a més no encaixa amb la seva tipologia corporal, cal ser professional per dins i per fora. Si s’accepta un càrrec polític públic, ha de saber adaptar la seva imatge externa, li agradi o no. Per norma els seus vestits li van grans, la seva espatlla és arrodonida i les seves americanes mai li encaixen a la seva espatlla. Això fa que en moltes ocasions, les seves mànigues li vagin llargues, i no sobresurtin aquests mil·límetres del puny de la camisa que són necessaris. Li ajudarien a transmetre seguretat a través de la seva imatge externa. Petit volum en la seva panxa, no passa gens, simplement cal utilitzar la talla correcta, per poder-la cordar. La meva visió de la seva imatge és que, la indumentària camina d’una banda i el Sr. Junqueras per un altre. 

Tot el contrari és la imatge que ens transmet la líder del partit Popular, Alícia Sánchez Camacho, ella s’agrada i si més no, ho intenta demostrar i vol convèncer d’això, amb la seva imatge externa.

Té un estil informal molt marcat, pel meu un punt “rockera”, ho observo en l’elecció de les seves peces de vestir de la part superior, americanes, jaquetas, caçadores, siguin tractades amb teixits convencionals o pell. El seu estil, li encaixa a la perfecció amb el seu estil de comunicació, directe, dur i agressiu. Però les seves peces són massa ajustades, una cosa és anar cenyit i una altra utilitzar la talla incorrecta -si escau talles petites-. A més els seus retocs facials, i a vegades no voler adaptar peces idònies al càrrec i edat, fa que la comunicació de la seva imatge externa perdi força i el seu estil també.

Si una operació estètica comporta a sentir-se millor, és una solució si la persona s’ho pot permetre. Però, el més important, és sentir-se bé amb un mateix, sigui dona o home. Cal saber acceptar la pròpia imatge que ens ha tocat, i saber-li treure el màxim partit. Com a assessora d’imatge, respecte i suport les operacions quirúrgiques estètiques amb límit. Això si, abans de passar per retoc, defenso conèixer-se a través d’una assessoria d’imatge personal o reforçar un estil de vestir propi que els encaixi per activitat, entorn, situació personal, etc. Autoconeixement.

Pablo Iglesias, capdavanter polític de Podem i David Fernández de la CUP -Candidatura d’*Unitat Popular-. Conscients o inconscientment es recolzen de la seva imatge externa per transmetre un missatge, i si els observem detalladament, crec que són molt conscients d’això, han sabut adaptar des del primer moment, una imatge en sintonia al discurs.

Imatges despreocupades i reivindicatives, Pablo Iglesias, ha encaixat el seu discurs amb la seva imatge, a més amb un estil molt marcat, cua baixa i barba treballada i desalineada. Crec que hauria d’estar més polida. Utilitza camises i porta normalment les mànigues arremangades. Pantalons texans o dockers de colors neutres. Les seves polseres de cuir o fil li acompanyen donis del primer dia. Podem, en pocs mesos, segons els analítics ha agafat molta força i pot ser una gran sorpresa políticament parlant. Si els pronòstics es compleixen, sabrà Pablo Iglesias adaptar la seva imatge a les circumstàncies, mantenint el seu estil i identitat? De moment, ens toca seguir analitzant-ho professionalment.

Això és el que hem fet amb David Fernández -fer seguiment-, el qual considero que en moltes ocasions no ha sabut integrar la seva imatge externa a l’entorn. El seu estil és informal- esport, dessuadores, texans, samarretes personalitzades, amb grafismes amb missatges reivindicatius -una forma de comunicar-. De vegades busca la notícia visualment, un exemple molt clar, va ser quan es va treure la sandàlia en l’interrogatori de comissió de recerca a Rodrigo Rato, preguntant si coneixia el significat del gest al món àrab. Si observem les notícies, es va parlar més de les seves maneres, que del seu missatge. Un estil despreocupat pot ser molt correcte, però requereix treball i perfecció.

La imatge externa a través de l’estil, és identitat i carta de presentació. Què es vol comunicar, com, quan, on…. la imatge personal, s’ha de saber utilitzar com una eina de treball, en qualsevol professió. Imatge és informació , posicionament i carta de presentació.