La comunicació no verbal, és un llenguatge silenciós a gestionar en l’àmbit professional per a influir, impactar, convèncer o vendre. És una eina poderosa que ha de ser utilitzada com a aliada per a transmetre credibilitat, autenticitat, confiança, etc.

Funció de la comunicació no verbal i condicionants

• Substituir paraules: Reemplaçar un missatge per un gest en determinades situacions com quan és difícil escoltar amb claredat, quan es parlen idiomes diferents o en un ambient sorollós.
• Comunicar actituds i emocions: si es transmeten de manera natural, són més pròximes a la realitat que les paraules.
• Reforçar la comunicació verbal: el missatge verbal completa el seu sentit mitjançant els gestos, la mímica, etc. per a aconseguir aclarir una idea complicada, emfatitzar una cosa important o regular els torns de paraula a través de la mirada, per exemple.
• Influir.
• Donar i rebre informació. Doble joc.

La cultura, el gènere, l’edat, la personalitat i l’acoblament de peces influeix en la percepció del missatge silenciós no verbal, a més dels cinc sentits, l’estat d’ànim, lloc, etc.

Un simple gest = Múltiples significats

 

Kit bàsic de comunicació no verbal a dominar

• Expressió facial. Les set emocions bàsiques queden reflectides facialment: alegria, tristesa, sorpresa, por, ira, fàstic i menyspreu. Cada emoció té un grup d’unitat d’acció que correspon a una mena de múscul. De manera que aquests músculs no són presents en les expressions emocionals fingides, ni es poden reprimir ni emmascarar, la qual cosa proporciona informació molt valuosa en la comunicació no verbal.

A més de les expressions bàsiques, cal conèixer si sou persones molt expressives o tot el contrari. Si les faccions són dures o suaus, etc. Cal saber gestionar la comunicació facial perquè parli adequadament en el moment oportú.

• Gestualitat. Els moviments que realitzem amb els braços, les espatlles, les mans o el cap poden transmetre diferents missatges.
• Postura corporal. La postura corporal és la disposició del cos a acceptar als altres en la interacció: posició, orientació i moviment del cos. El llenguatge corporal és la forma en què algú situa el seu cos en funció de la situació, l’entorn i com se sent.

La psicòloga social Amy Cuddy argumenta que el llenguatge corporal influeix com ens veuen els altres, però també pot canviar com ens veiem a nosaltres           mateixos. https://youtu.be/MS8oBuZZktA. 

• Contacte ocular. És bàsic i essencial mirar als interlocutors amb seguretat, sigui de tu a tu, formacions, conferències, etc. És habitual veure la retirada de la mirada o mirar al buit, projectant: temor, inseguretat, por, incomoditat, etc.
• Parellenguatge. To, volum, entonació, registre, velocitat… Tot el que acompanya a la paraula, però forma part del llenguatge no verbal. Influeix a percebre als interlocutorxs amb les unes o les altres qualitats, a més de prestar més o menys interès al missatge. Alguns estudis indiquen que captem el 7 per cent del missatge per les paraules, el 38% pel parallenguatge (to, registre, entonació, etc.) i el 55 per cent pel llenguatge corporal.
• Aparença. Vestuari, maquillatge, pentinat, cos… ens aporta informació de sexe, origen, cultura, edat, professió, pulcritud, condició social o econòmica, gustos, etc. Adequar el outfit de manera coherent al propi estil, missatge i entorn influeix molt més del que sembla a oferir un missatge eficaç amb essència.
• Somriure. Facilita la interrelació i suavitza el comportament amb els altres i de l’expressió facial. Un somriure sincer i obert genera confiança i credibilitat. Si el somriure projecta ironia, nerviosisme o sarcasme no jugarà a favor.
• Hàptica. Tot el relacionat amb el contacte i els seus efectes, la qual cosa possibilita mesurar les sensacions de temperatura o pressió en palpar o tocar alguna cosa o a algú.
• Proxèmica. La distància que s’utilitza entre interlocutors en converses, presentacions, espais públics. etc. Saber guardar la distància física correcta respectant l’espai vital de cada persona és bàsic per a comunicar i projectar seguretat, empatia, respecte, etc. Distància íntima: de 0 a 45 cm. Distància personal: de 45 a 1,20 cm. Distància social: de 1,20 cm a 3,60 cm. Distància pública: més de 3,60 cm.

 

 

7 Errors a evitar del llenguatge silenciós de la comunicació no verbal

• Tractar la comunicació no verbal en tot els context. Un simple gest, múltiples significats.
• Desconèixer la pròpia comunicació no verbal.
• Utilitzar gestos de manual sense integrar-los amb naturalitat.
• Postura corporal tancada: espatlles caigudes, cap capcot, etc.
• Fer ús de gestos i moviments repetitius corporals, projectant nerviosisme, inseguretat, incomoditat, etc.
• Refusar la mirada als interlocutors.
• Vestir evitant reflectir part de la personalitat i de manera incoherent a l’activitat, situació, etc.

 

Albert Merhabian, psicòleg i investigador estudio que el 93% de la comunicació és no verbal i el 7% verbal. Del 93% no verbal, aproximadament un 55% té a veure amb la comunicació corporal, gestual, moviments, etc. i un 38% de l’impacte està relacionat amb el parallenguatge (to, registre, velocitat, etc.). Coneix-te i gestiona el teu llenguatge no verbal, silenciós, amb confiança, essència i naturalitat.

 

També et pots interessar…

• Quina relació té la imatge personal amb la comunicció no verbal?
• La imatge política més enllà de les paraules i el màrqueting
• Per què ens va captivar Barack Obama a través de la seva imatge personal?